La veu del mestre

Veu

1,f So proferit per l'home quan parla, crida, canta, etc., considerat com a posseint tal o tal qualitat.veu forta, feble. Una veu sonora, argentina, dolça, aspra, clara, apagada, gruixuda, prima, pastosa, presa. Parlar en veu baixa, en veu alta.

2, f MÚS Cadascuna de les modalitats de la veu humana caracteritzades pel timbre i per la tessitura.

3 p ext Persona indeterminada que diu alguna cosa.No s'alçà cap veu a defensar-lo.

4 p ext fig Una veu nova en la narrativa catalana

                                                                                Gran Enciclopèdia Catalana

En la nostra feina de mestres, la veu és el principal suport de comunicació. Ens cal una veu clara, neta, que s'escolti de lluny i que no ens cansi. Si la veu no se sent bé, els alumnes ens entendran menys, es cansaran abans i no aprendran tant.

També, la veu és una expressió de l'ésser, la nostra manera de ser i el nostre estat d’ànim i de salut es manifesten i es perceben en la veu.

La veu es fabrica per l'acció cooridnada de tot el cos

L'aparell respiratori, Aula 2005

• Postura i moviment.

• Respiració

• Acció vibratòria de la mucosa laríngia (les cordes vocals)

• Amplificació del so a les cavitats de ressonància

• Control auditiu i del sistema nerviós

Els plecs vocals, també anomenats cordes vocals, són dos doblecs mucosos de la laringe que tenen un paper fonamental en la fonació. Estan situats entre el cartílag tiroide i el cartílag aritenoide.Internament són dues bandes de teixit muscular llis.

Els plecs vocals vibren per l'acció del pas de l'aire que ve dels pulmons i produeixen el so de la veu. El so que produeixen les cordes vocals és enviat a través de la gola, el nas i la boca, donant lloc a un so més ric en harmònics.

Factors i possibles mesures

SOP, Universitat Ramon Llull

A continuació, premen aquí podeu veure un artícle que una usuaria de blogspot ha publicat al seu bloc amb consells naturals per cuidar la veu.

Per finalitzar l'entrada, com sempre, la meva petita aportació i opinió. En la nostra futura professió, la veu és molt important, ens representa i és el canal per el qual contactem amb els nostres alumnes. La veu d'una persona forma part de la primera impressió d'aquesta, i com allò que diuen, "La primera impressió es la que compta" per això l'hem de cuidar al llarg de la nostra vida.

El voki

El voki és una eina que serveix per crear un avatar (personatge fictici que representa a un mateix). Aquest, es pot inserir en un bloc, una pàgina web, o enviar-ho per email. En aquest avatar podem escollir el seu aspecte físic, i pot ser des de un animal fins un personalitat política. També pots afegir un text per a què l'avatar el pronuncii, aquest text el pots afegir a través del teclat, amb un micròfon, el telèfon o mòbil o bé pujar un arxiu del teu ordinador.

A l'escola, el Voki pot ser molt útil ja que l'infant ha d'escriure, parlar i llegir en diferents idiomes, per tant els nens no només aprenen com utilitzar les noves tecnologies, sinó també a expressar-se i a redactar bé.

A continuació, podeu veure com crear un avatar seguint aquests passos:

1. Després de crear un compte amb algunes dades.

2. Personalitzar el voki, el fons i el marc...

3. Afegir un missatge de text i escollir l'idioma en que volem que aquest s'escolti.

4. Si volem colocar el voki a un bloc, com aquest cas, només cal guardar l'avatar i introduïr el link a la pestanya HTML.

En la meva opinió, Voki és una eina divertida per introduir als alumnes en les noves tecnologies i crec que fomenta l'expressió oral i escrita i la comprensió lectora, a part de que amb Voki pots aprendre idiomes. Personalment, no m'agraden els avatars que és creen algunes persones a internet, però això, va molt més enllà, és útil i divertit, i es pot fer servir amb nens i nenes de totes les edats variant l'ús.

Decàleg de com parlar bé en públic

Després d'haver llegit el llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, un llibre on hi han tot un  seguit d'eines i tècniques molt útils per ajudar-nos a parlar davant d'un públic per tal  d' aconseguir ser un bon orador. Entre tota la classe, vem elaborat un decàleg que segur que serà útil al llarg de la nostra carrera i vida professional. 

Però, què és un decàleg? Segons l'Enciclopèdia Catalana, és un Conjunt de regles o preceptes bàsics d'una professió, d'una activitat.

1. El guió és la carcassa del discurs, conjunt d'idees principals, ordenades (segons l'objectiu o finalitat de l'autor), diferenciar el guió (propi) i el suport o material complementari. El guio concebut com a eina de suport no com a falta de preparació.

2. Respondre les 4 preguntes (elements bàsics): per què? (correspon a l'objectiu= informar, etc), què? (correspon al registre= on tenim l'estructura del guió), qui?(correspon al destinatari, públic= per respondre utilitzar recorsos com anar abans demanar opinions, etc), com? (mitjans de suport).

3. Llenguatge oral, clar, breu i concís. No es tracta de resumir, sinó trobar la paraula indicada. S'aconsegueix ser clar utilitzant frases curtes, utilitzant un ordre gramatical lògic (subjecte+verb), subtituir les frases negatives per altres de positives (per tenir més facilitat d'expressió i enteniment, frases passives per actives)

4. Naturalitat en trobar l'exposició oral, no és innat sinó que es pot treballar mitjançant diferents tècniques. Finalitat: argumentar convençuts.

5. No abusar dels mitjans audiovisuals, la paraula ha de seguir tenint un aspecte rellevant. Utilitzar-ho únicament com a suport.

6. Retroalimentació (feedback): t'alimentes de reacció del públic envers el teu discurs, requereix tenir un cert grau d'empatia i saber adaptar la informació.

7. La locució: es a dir, la veu (volum o intensitat--equival al cos de lletra, vocalització(dixió) iarticulació--velocitat i actitud), entonació, respiració i silenci.Consell: escalfament de la boca

8. El discurs té una estructura (introducció, desenvolupament i conclusió)

9. Fer ús de les aposicions i les antítesis, a partir del contrari per fer entendre una idea.

10. Un comunicador eficaç és reiteratiu, repetir les idees (no mateixes paraules)

La metàfora tutorial

En la següent entrada, explicaré què és i per a què serveix la metàfora tutorial centrada en l'ordinador com a tutor de classe.

Aquesta, parla de l'ordinador com a model reproductor tradicional d'ensenyament i d'aprenentatge. S'inicia als anys 50, època on els ordenadors eren considerats màquines d'ensenyar. 

S'estableix una interacció entre l'ordinador i l'alumne, ja que l'alumne respon les preguntes que li planteja l'ordinador i aquest l'avalua. Una altra relació que s'estableix és entre ordinador i mestre, ja que el docent crea aquests programes d'exercici i de pràctica, tenint en compte la individualització del procés d'aprenentatge, com es formulen les preguntes i, la presentació de la informació que sigui significativa per l'alumne. Per últim interaccionen mestre, alumne i ordinador a la vegada, ja que el docent valora els continguts que ha après l'alumne mitjançant els continguts que el nen ha abocat en l'ordinador. Un clar exemple d'aquest programa és

 JClic format per un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per realitzar diversos tipus d'activitats educatives: trencaclosques, associacions, exercicis de text, mots encreuats ...

Les activitats no s'acostumen a presentar soles, sinó empaquetades en projectes. Un projecte està format per un conjunt d'activitats i una o més seqüències, que indiquen l'ordre en què s'han de mostrar.

L'antecessor del JClic és el Clic, una aplicació que des de 1992 ha estat utilitzada per educadors i educadores de diversos països com a eina de creació d'activitats didàctiques per als seus alumnes.

JClic està desenvolupat en la plataforma Java, és un projecte de codi obert i funciona en diversos entorns i sistemes operatius.

Competències del mestre

Els mestres requereixen d'unes competències TIC especificades en el següent quadre creat per l'UNESCO catalogades a tres nivells:  nocions bàsiques de les TIC, aprofundiment de coneixements i generació de coneixements.

Alfabetització digital: Acció organitzada, infraestructuralment i metodològica, que pretén incorporar persones, sigui quin sigui el seu punt de partida i la seva condició social o cultural, als corrents de coneixement i activitat desenvolupades entorn de les TIC.

Els processos d'alfabetització tecnològica es poden desenvolupar en tres línies:

• La formació, com element clau per a possibilitar l'ús de les TIC i vèncer actituds negatives.

• El desenvolupament de punts d'accés, amb l'objecte d'establir la igualtat democràtica en les oportunitats d'accés a la tecnologia.

• La participació comunitària, a partir de la inclusió de la persona en els corrents de generació i intercanvi de coneixement de la seva comunitat.

La composició del text: Planificació, composició i revisió

En l'entrada anterior vaig explicar l'estructura que havia de tenir un discurs, és a dir, una presentació oral. En aquesta, en canvi, us mostraré com realitzar un bon discurs escrit, és a dir, un text.

Un text és un conjunt de paraules articulades que formen un discurs unitari, és una composició lingüística amb intenció de comunicar un missatge. A continuació, podeu veure el model teòric de Lina Flower i John R. Hayes del 1981 del procés.

Identitat i territori

Identitat i territori és un treball modular del mòdul Processos i contextos educatius II format per les assignatures COED i Gtic. En aquest, s'ha de fer una exposició oral junt amb un company de classe sobre un tret que tingueu en comú. L'exposició ha de durar entre 8 i 10 minuts màxim i fer ús de suport audiovisual que cregui convenient. 

La Joana Roig i jo vem decidir fer l'exposició sobre el riure ja que ambdues pertanyem a organitzacions que promouen aquest fet físic i psicològic. A continuació podeu veure el prezi que vem fer servir com suport audiovisual.

El riure

Aquest treball penso que és molt entretingut i personal, i per tant, les exposicions no s'han fet pesades en absolut. El fet d'haver de valorar els nostres companys i escoltar les seves valoracions fa que el grup s'uneixi més i que cadascú pugui millorar. El fet que fos una presentació oral em va beneficiar ja que se'm dona millor que redactar un text.

Scoop.it! , un diari personalitzat

En l'entrada d' avui, us presento una de les eines que més m'han agradat de les presentades a l'assignatura de GTIC, l'Scoop.it!

Scoop it és una nova manera de reunir informació per mostrar i compartir d'una forma visualment atractiva a Internet . La definició del terme anglès " scoop " és " primícia " . Es tracta d'un sistema que ens permet compartir contingut que trobem o ens sembli útil a la xarxa . El terme que s'empra per definir aquesta activitat és el de " curació de continguts" el qual prové de l'anglès , " content curation ", i si ho apliquem al món d'Internet i els xarxes socials consisteix en el procés de filtrar , agrupar i compartir tota la informació sobre un tema .

Igual que en un bloc , cada publicació ja sigui de vídeo , galeria , imatge , text ... es denomina post . Alguns prefereixen anomenar un híbrid entre un bloc i un servei de curació de continguts la amb diferència amb un bloc és que l'autor no necessita escriure l'article més aviat ho comenta . L'eina proporciona als usuaris l'habilitat de crear un o múltiples temes que poden personalitzar i adaptar a mesura que van descobrint nou contingut .

El contingut s'extraurà i apareixerà publicat directament al nostre tòpic . Per exemple , si es tracta d'un post en un bloc, s'extraurà una imatge i el resum (si és que en té ), si és un vídeo , es podrà reproduir directament des d'allà.

Es tracta de difondre informació tal com fa Twitter i Facebook i igual que aquestes xarxes socials s'estableix que podem seguir , ser seguits per altres usuaris i a més a més seguir tòpics perquè se'ns informe quan s'actualitzen . Si li oferim accés als nostres comptes a Facebook i Twitter , se'ns aniran mostrant quins contactes d'aquests serveis tenen també compte aquí. A continuació, us deixo un tutorial on explica detalladament com fer servir Scoop.it!

No coneixia aquesta eina d'abans i crec que és molt útil i pràctica. Des de que la Loles ens la va presentar l'utilitzo en el meu dia a dia per tal de tenir els meus interessos recol·lectats a un lloc concret. El fet de que és pugui compartir informació amb gent d'arreu del món és fantàstic i una molt bona manera de conèixer altres cultures i aficions. En el meu dia a dia com universitària és molt útil ja que estic al corrent de l'actualitat educativa i articles d'interès. Alhora d'utilitzar-lo en una classe com futura mestre crec que pot ser interessant i es una bona eina per fomentar la lectura. 

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

En l'entrada d' avui, explicaré l'estructura del discurs de manera esquemàtica ja que és un element clau per ser un bon comunicador.

Estructura del discurs

  Introducció

On es presenta el tema i els objectius

Introducions incorrectes

"no sóc un bon orador...no sabia per on començar..." - inseguretat

"prometre brevetat...seré breu...com diu..." – rebuscat en el començament

"no se si us interessarà...modestament...." - pseudomodest

“Allò que comença bé, ja està mig acabat” proverbi anglès

Per 2 raons:

• En el púlic: capta l’atenció i crea expectació necessària per mantenir-la.
• En l’orador: aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el prinicipi de qualsevol intervenció.

Fórmules introductòries

- Definició: breu comentari sobre el títol del tema

- Presentació d'objectius: Explicar-los motiva i centra l'atenció dels oients

- Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques

- Preguntes: Una manera d'anticipar-se

- Lectura mental: Esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori

- Documentació: Mostrar alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles, fàcils.

- Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular...

- Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema.

   Desenvolupament

On es transmeten les informacions en un cert ordre lògic 

Selecció i ordre de les idees segons l'objectiu del discurs

- Per a informar: Estructura descriptiva i cronològica

- Per convèncer: Estructura inductiva o SAP: informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D'específic a general

 Conclusió

On es fa una síntesi final i es tanca el discurs

Funcions bàsiques

- Tancar el discurs

- Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge

- Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat

- Té un efecte determinat en la fixació de continguts

Fórmules de tancament

- Repetir la introducció

- Resumir els punts principals

- Invitació a l'acció

- Anunci d'un esdeveniment futur

- Promesa

- Apel·lar als sentiments

La llengua del discurs expositiu

- Neutra, precisa i accessible

- No influïda per la prosa escrita o tècnica

- Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes

- Són necessaris: connectors lògics que cohesionin el discurs i marcadors textuals

Saber fer un bon discurs és primordial en la nostra universitat, en la futura professió i en la vida quotidiana. Aquest esquema m'ha ajudat per reconèixer els meus errors alhora de parlar en públic i per corregir-los i poder millorar la meva presentació al treball d' Identitat i territori.

El PowerPoint com eina de presentació

A l'entrada d' avui, explicarem que és el Power Point, perquè s’ utilitza, i com és una bona presentació i una dolenta.

Microsoft PowerPoint és un popular programa de presentacions desenvolupat per a sistemes operatius Microsoft Windows i Mac OS. Àmpliament usat en diferents camps com en l'ensenyament, negocis, etc. Segons les xifres de Microsoft Corporation, prop de 30 milions de presentacions són realitzades amb PowerPoint cada dia. Forma part del paquet ofimàtic Microsoft Office.

És un programa dissenyat per a fer presentacions pràctiques amb text esquematitzat, fàcil d'entendre, animacions de text i imatges, imatges predissenyades o importades des de l'ordinador.

Se li poden aplicar diferents dissenys de font, plantilla i animació.

Amb PowerPoint podem crear tot tipus de productes relacionats amb les presentacions: Diapositives estàndard de 35mm, transparències, documents impresos per als assistents a la presentació, així com notes i esquemes per al presentador.

A continuació explicaré les parts d'un Power Point utilitzant el programa Microsoft Power Point 2010.

A: En aquest espai, podem veure les diapositives que formen les nostres presentacions.

B: Aquest espai es utilitzat per veure les opcions que es pot fer amb cada pestanya.

C: Aquí, podem veure la diapositiva que estem editant

D: En aquest espai, podem agregar notes que només són visibles en mode editar, no presentació. Aquestes ens poden ajudar per guiar-nos a través de la presentació o anotar coses que ens falten.

Una pestanya important és la de “Disseny” on es pot seleccionar la forma, font i colors de la nostra presentació.

Ús correcte 

Utilitzar poca lletra

Utilitzar sons, imatges de bona qualitat i transicions

 Ús incorrecte

Text poc llegible

Faltes d’ortografia

Excés de transicions o moviments

Colors  fluorescents

Premen aquí podeu veure un tutorial de com fer un Power Point.

Aquesta eina de presentació és la primera que vaig aprendre a fer servir. Crec que és molt útil per els alumnes ja que és molt gràfica, en tot moment pots veure les diapositives, hi han dissenys estipulats i és una bona eina per fer servir en els primers contactes amb l'ordinador. Però personalment, prefereixo altres eines de presentació ja que és més difícil d' insertar vídeos, imatges... I alhora de presentar-ho sol tenir més problemes que el Prezi ja que s'ha de portar en un pen drive o tenir-ho al Dropbox. Tot i així, PowerPoint continua essent una eina molt important que millora amb cada actualització.

Maria-Merçè Marçal

Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), població on passa tota la infància. Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts. Es dóna a conèixer l'any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976). Des d'aleshores publica diversos poemaris, l'últim del quals, Desglaç, recull l'obra escrita entre el 1984 i el 1988. L'escriptora publica també la novel·la La passió segons Renée Vivien (Premi Carlemany 1994), que obté diverses distincions de la crítica. Com a traductora, aporta al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini.

L'any 1973 és cofundadora de l'editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet.

Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

DIVISA

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

La Recitació

recitar

1 v. Dir, declamar, pronunciar, en veu alta, de memòria.Recitar versos.

2 MÚS MÚSICAi LITÚRG LITÚRGIA Cantar l'ofici diví, parcialment o totalment, sobre un mateix to, sense inflexió.

En a nostra professió, recitar, dir quelcom en veu alta de memòria, és molt important. Per introduir-nos en aquest "art" Rosa Soler va proposar una activitat on havíem de triar un poema per recitar-ho a classe i ser escoltats per tots els nostres companys tenint en compte aquests aspectes:

• Elecció del text: El poema ha de ser adequat per el públic, per tant de que el vocabulari sigui entenedor i el tema atractiu.

• Volum: Tothom que estigui a la sala ha de ser capaç d'escoltar amb claredat el poema, parlant amb un volum alt però no cridaner.

• Velocitat: El propi poema marca quan s'ha d'anar ràpid i lent. El lector ha de respectar les pauses.

• Mirada: La mirada és una manera més de contactar amb el públic mentre és recita i un fil d'unió.

• Entonació: És un tret de la fonètica que defineix la corba melòdica de la frase o fragment d'oració pronunciat entre dues pauses.

• Vocalització: Es el fet d'entendre els sons que pronuncia el recitador.

• Articulació: treball muscular realitzat per emetre sons intel·ligibles.

• Postura: Mantenir una postura correcte és vital a l'hora de recitar ja que la nostra manera d'estar afecta a la respiració i a la veu.

• Gesticulació: Gesticular pot a vegades donar una visió més dramàtica i sentimental del poema, però és un recurs del qual no s'ha d'abusar.

• Control de nervis: Els nervis sorgeixen pe si sols, cal respirar profundament 2 cops abans de la recitació i ser positiu.

En el meu cas, vaig recitar "Vinyes verdes vora el mar" de Josep Maria de Segarra. És un poema que sempre m'ha agradat i crec que per això, a l'hora de recitar em vaig sentir còmode i segons el meu punt de vista em va sortir prou bé ja que havia practicat molt a casa davant d'un mirall i familiars.

Taxonomia de Bloom

Aquesta classificació parteix de la que Benjamin Bloom i altres col·laboradors (1956)  van fer per classificar les activitats educatives i que és coneix com taxonomia de Bloom. Ja que te una forma jeràrquica, s'han d'adquirir bé les bases per poder avançar en el procés. 

Nivell afectiu: Reaccions emocionals dels humans. Els objectius d’aquest nivell són de creixement en actitud, emoció i sentiments. Hi ha cinc nivells en el domini afectiu.

• Recepció:l’alumne te interès, aspecte bàsic per que hi hagi aprenentatge.
• Resposta: l'estudiant participa activament en el procés d'aprenentatge.
• Valoració: l'estudiant assigna un valor a un objecte, fenomen a o informació.
• Organització: els estudiants relacionan tot allò après amb coneixement previ construint un de seu.
• Caracterització: l'estudiant modifica el seu comportament o té en compta el coneixement adquirit.

                         

Nivell psicomotor: manipular físicament una eina o instrument. Comprèn els següents nivells: percepció, disposició, mecanisme, resposta complexa, adaptació i creació.

Nivell cognitiu: és l'habilitat per pensar sobre els objectes d'estudi que giren entorn del coneixement i la comprensió de qualsevol tema. Hi ha sis nivells:

• Coneixement: mostra el record de materials prèviament apresos per mitjà de fets restrospectius..
• Comprensió: coneixement demostratiu de fets i idees per mitjà de l'organització, la comparació, la traducció, la interpretació, les descripcions.
• Aplicació: resoldre problemes en noves situacions aplicant el coneixement adquirit.
• Anàlisi: examen i discriminació de la informació identificant motius o causes.
• Síntesi: reorganització d'informació de diferents maneres combinant elements en un patró nou o proposant solucions alternatives.
• Avaluació: presentació i defensa d'opinions jutjant la informació, la validesa d'idees o la qualitat d'una obra en relació amb un conjunt de criteris.

D'aquests tres dominis d'activitats educatives que és van definir, en aquest mateix post podeu veure el domini de les habilitats cognitives revisat i actualitzat, l'any 2000 on es van incorporar les accions en forma de verbs com a fonament de les capacitats.
Podem veure les diferències entre les habilitats cognitives de Bloom formulades originalment  i les formulades l'any 2000 en la imatge següent:

Desprès, l'any 2008, es va proposar una nova revisió i és la que anomenem "Taxonomia de Bloom per a l'era Digital". Aquest, es pot definir en la següent taula.

Acualment, Silvia Rosenthal Tolisano en el seu bloc http://langwitches.org/  fa una entrada, on d'entre molts aspectes rellevants ens proposa una adaptació de la ja clàssica taxonomia de Bloom per IPADS.

Les imatges fotogràfiques com a documentació narrativa

"Documentar no és el mateix que fotografiar"

L'imatge ha de revelar les intencions dels qui surten, les seves emocions. L'imatge documental, a més, ha de tenir una forma acurada i estètica. Aquesta condició només es dóna quan quan també els contexts i escenaris són bells.

Les imatges han de comunicar missatges precisos per esdevenir relat. Ha d'unir semànticament forma i contingut: una narració significativa, eficaç, veraç, complexa, capaç d'incorporar múltiples punts de vista, rica en interpretacions i en retroalimentacions.

A continuació, trobem un seguit de conceptes bàsics a tenir en compte quan fem una fotografia.

Imatge portada o imatges seqüència

Mentre que la imatge portada té la capacitat de recollir en una sola imatge tot el que volem transmetre, les imatges seqüència són una sèrie de fotos d'un procés que recull el desenvolupament natural.

Plans fotogràfics segons l'obertura de l'enquadrament

Els plans fotogràfics són el que volem que quedi dins de l'enquadrament i el que deixem fora del visor.

Pla general: Té una funció informativa que ajuda a situar l'espectador en un context.

Pla americà o 3/4: Ens dona informació de les accions del subjecte i es tallen per els genolls.

                                      

Pla mig: Capta la persona de cintura cap amunt. Ofereix la possibilitat de captar bé el llenguatge textual.

                                     

Primer pla: Capta cap i espatlles posant accent sobre els gestos, expressions...

Pla de detall: Capta una part del personatge concreta 

Plans fotogràfics segons l'angle de la càmera

És la direcció de l'angle en que situem la càmera que indica la decisió sobre el punt de vista que volem donar sobre la realitat.

Normal: La càmera se situa a l'alçada dels ulls del fotògraf.

Picat: La càmera està orientada de dalt cap a baix.

Zenital: És quan la càmera es col·loca perpendicular al terra.

Contrapìcat: Recull des de baix a dalt per tal de remarcar el subjecte a fotografiar.

Nadir: És l'oposat al zenital és a dir, la càmera es col·loca com si fos a sota del terra.

Aberrant: La càmera s'inclina cap a un costat.

Subjectiu: És aquell que coincideix amb la mirada d'un personatge.

Enfocament i profunditat de camp 

La profunditat de camp és l'espai al davant i al darrere del pla enfocat, comprès entre el primer i l'últim punt que apareixen nítids. 

L'instant precís

És el moment exacte en que el fotògraf prem el botó.

Aquesta entrada de blog ha estat basada en l'article d'Alfredo Hoyuelos  "Les imatges fotogràfiques com a documentació narrativa". Aquest, ens serveix per tenir en compte els factors que condicionen una fotografia i el que pot transmetre aquesta.