La Recitació

recitar

1 v. Dir, declamar, pronunciar, en veu alta, de memòria.Recitar versos.

2 MÚS MÚSICAi LITÚRG LITÚRGIA Cantar l'ofici diví, parcialment o totalment, sobre un mateix to, sense inflexió.

En a nostra professió, recitar, dir quelcom en veu alta de memòria, és molt important. Per introduir-nos en aquest "art" Rosa Soler va proposar una activitat on havíem de triar un poema per recitar-ho a classe i ser escoltats per tots els nostres companys tenint en compte aquests aspectes:

• Elecció del text: El poema ha de ser adequat per el públic, per tant de que el vocabulari sigui entenedor i el tema atractiu.

• Volum: Tothom que estigui a la sala ha de ser capaç d'escoltar amb claredat el poema, parlant amb un volum alt però no cridaner.

• Velocitat: El propi poema marca quan s'ha d'anar ràpid i lent. El lector ha de respectar les pauses.

• Mirada: La mirada és una manera més de contactar amb el públic mentre és recita i un fil d'unió.

• Entonació: És un tret de la fonètica que defineix la corba melòdica de la frase o fragment d'oració pronunciat entre dues pauses.

• Vocalització: Es el fet d'entendre els sons que pronuncia el recitador.

• Articulació: treball muscular realitzat per emetre sons intel·ligibles.

• Postura: Mantenir una postura correcte és vital a l'hora de recitar ja que la nostra manera d'estar afecta a la respiració i a la veu.

• Gesticulació: Gesticular pot a vegades donar una visió més dramàtica i sentimental del poema, però és un recurs del qual no s'ha d'abusar.

• Control de nervis: Els nervis sorgeixen pe si sols, cal respirar profundament 2 cops abans de la recitació i ser positiu.

En el meu cas, vaig recitar "Vinyes verdes vora el mar" de Josep Maria de Segarra. És un poema que sempre m'ha agradat i crec que per això, a l'hora de recitar em vaig sentir còmode i segons el meu punt de vista em va sortir prou bé ja que havia practicat molt a casa davant d'un mirall i familiars.