Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

En l'entrada d' avui, explicaré l'estructura del discurs de manera esquemàtica ja que és un element clau per ser un bon comunicador.

Estructura del discurs

  Introducció

On es presenta el tema i els objectius

Introducions incorrectes

"no sóc un bon orador...no sabia per on començar..." - inseguretat

"prometre brevetat...seré breu...com diu..." – rebuscat en el començament

"no se si us interessarà...modestament...." - pseudomodest

“Allò que comença bé, ja està mig acabat” proverbi anglès

Per 2 raons:

• En el púlic: capta l’atenció i crea expectació necessària per mantenir-la.
• En l’orador: aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el prinicipi de qualsevol intervenció.

Fórmules introductòries

- Definició: breu comentari sobre el títol del tema

- Presentació d'objectius: Explicar-los motiva i centra l'atenció dels oients

- Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques

- Preguntes: Una manera d'anticipar-se

- Lectura mental: Esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori

- Documentació: Mostrar alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles, fàcils.

- Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular...

- Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema.

   Desenvolupament

On es transmeten les informacions en un cert ordre lògic 

Selecció i ordre de les idees segons l'objectiu del discurs

- Per a informar: Estructura descriptiva i cronològica

- Per convèncer: Estructura inductiva o SAP: informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D'específic a general

 Conclusió

On es fa una síntesi final i es tanca el discurs

Funcions bàsiques

- Tancar el discurs

- Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge

- Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat

- Té un efecte determinat en la fixació de continguts

Fórmules de tancament

- Repetir la introducció

- Resumir els punts principals

- Invitació a l'acció

- Anunci d'un esdeveniment futur

- Promesa

- Apel·lar als sentiments

La llengua del discurs expositiu

- Neutra, precisa i accessible

- No influïda per la prosa escrita o tècnica

- Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes

- Són necessaris: connectors lògics que cohesionin el discurs i marcadors textuals

Saber fer un bon discurs és primordial en la nostra universitat, en la futura professió i en la vida quotidiana. Aquest esquema m'ha ajudat per reconèixer els meus errors alhora de parlar en públic i per corregir-los i poder millorar la meva presentació al treball d' Identitat i territori.

El PowerPoint com eina de presentació

A l'entrada d' avui, explicarem que és el Power Point, perquè s’ utilitza, i com és una bona presentació i una dolenta.

Microsoft PowerPoint és un popular programa de presentacions desenvolupat per a sistemes operatius Microsoft Windows i Mac OS. Àmpliament usat en diferents camps com en l'ensenyament, negocis, etc. Segons les xifres de Microsoft Corporation, prop de 30 milions de presentacions són realitzades amb PowerPoint cada dia. Forma part del paquet ofimàtic Microsoft Office.

És un programa dissenyat per a fer presentacions pràctiques amb text esquematitzat, fàcil d'entendre, animacions de text i imatges, imatges predissenyades o importades des de l'ordinador.

Se li poden aplicar diferents dissenys de font, plantilla i animació.

Amb PowerPoint podem crear tot tipus de productes relacionats amb les presentacions: Diapositives estàndard de 35mm, transparències, documents impresos per als assistents a la presentació, així com notes i esquemes per al presentador.

A continuació explicaré les parts d'un Power Point utilitzant el programa Microsoft Power Point 2010.

A: En aquest espai, podem veure les diapositives que formen les nostres presentacions.

B: Aquest espai es utilitzat per veure les opcions que es pot fer amb cada pestanya.

C: Aquí, podem veure la diapositiva que estem editant

D: En aquest espai, podem agregar notes que només són visibles en mode editar, no presentació. Aquestes ens poden ajudar per guiar-nos a través de la presentació o anotar coses que ens falten.

Una pestanya important és la de “Disseny” on es pot seleccionar la forma, font i colors de la nostra presentació.

Ús correcte 

Utilitzar poca lletra

Utilitzar sons, imatges de bona qualitat i transicions

 Ús incorrecte

Text poc llegible

Faltes d’ortografia

Excés de transicions o moviments

Colors  fluorescents

Premen aquí podeu veure un tutorial de com fer un Power Point.

Aquesta eina de presentació és la primera que vaig aprendre a fer servir. Crec que és molt útil per els alumnes ja que és molt gràfica, en tot moment pots veure les diapositives, hi han dissenys estipulats i és una bona eina per fer servir en els primers contactes amb l'ordinador. Però personalment, prefereixo altres eines de presentació ja que és més difícil d' insertar vídeos, imatges... I alhora de presentar-ho sol tenir més problemes que el Prezi ja que s'ha de portar en un pen drive o tenir-ho al Dropbox. Tot i així, PowerPoint continua essent una eina molt important que millora amb cada actualització.

Maria-Merçè Marçal

Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), població on passa tota la infància. Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts. Es dóna a conèixer l'any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976). Des d'aleshores publica diversos poemaris, l'últim del quals, Desglaç, recull l'obra escrita entre el 1984 i el 1988. L'escriptora publica també la novel·la La passió segons Renée Vivien (Premi Carlemany 1994), que obté diverses distincions de la crítica. Com a traductora, aporta al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini.

L'any 1973 és cofundadora de l'editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet.

Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

DIVISA

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

La Recitació

recitar

1 v. Dir, declamar, pronunciar, en veu alta, de memòria.Recitar versos.

2 MÚS MÚSICAi LITÚRG LITÚRGIA Cantar l'ofici diví, parcialment o totalment, sobre un mateix to, sense inflexió.

En a nostra professió, recitar, dir quelcom en veu alta de memòria, és molt important. Per introduir-nos en aquest "art" Rosa Soler va proposar una activitat on havíem de triar un poema per recitar-ho a classe i ser escoltats per tots els nostres companys tenint en compte aquests aspectes:

• Elecció del text: El poema ha de ser adequat per el públic, per tant de que el vocabulari sigui entenedor i el tema atractiu.

• Volum: Tothom que estigui a la sala ha de ser capaç d'escoltar amb claredat el poema, parlant amb un volum alt però no cridaner.

• Velocitat: El propi poema marca quan s'ha d'anar ràpid i lent. El lector ha de respectar les pauses.

• Mirada: La mirada és una manera més de contactar amb el públic mentre és recita i un fil d'unió.

• Entonació: És un tret de la fonètica que defineix la corba melòdica de la frase o fragment d'oració pronunciat entre dues pauses.

• Vocalització: Es el fet d'entendre els sons que pronuncia el recitador.

• Articulació: treball muscular realitzat per emetre sons intel·ligibles.

• Postura: Mantenir una postura correcte és vital a l'hora de recitar ja que la nostra manera d'estar afecta a la respiració i a la veu.

• Gesticulació: Gesticular pot a vegades donar una visió més dramàtica i sentimental del poema, però és un recurs del qual no s'ha d'abusar.

• Control de nervis: Els nervis sorgeixen pe si sols, cal respirar profundament 2 cops abans de la recitació i ser positiu.

En el meu cas, vaig recitar "Vinyes verdes vora el mar" de Josep Maria de Segarra. És un poema que sempre m'ha agradat i crec que per això, a l'hora de recitar em vaig sentir còmode i segons el meu punt de vista em va sortir prou bé ja que havia practicat molt a casa davant d'un mirall i familiars.

Taxonomia de Bloom

Aquesta classificació parteix de la que Benjamin Bloom i altres col·laboradors (1956)  van fer per classificar les activitats educatives i que és coneix com taxonomia de Bloom. Ja que te una forma jeràrquica, s'han d'adquirir bé les bases per poder avançar en el procés. 

Nivell afectiu: Reaccions emocionals dels humans. Els objectius d’aquest nivell són de creixement en actitud, emoció i sentiments. Hi ha cinc nivells en el domini afectiu.

• Recepció:l’alumne te interès, aspecte bàsic per que hi hagi aprenentatge.
• Resposta: l'estudiant participa activament en el procés d'aprenentatge.
• Valoració: l'estudiant assigna un valor a un objecte, fenomen a o informació.
• Organització: els estudiants relacionan tot allò après amb coneixement previ construint un de seu.
• Caracterització: l'estudiant modifica el seu comportament o té en compta el coneixement adquirit.

                         

Nivell psicomotor: manipular físicament una eina o instrument. Comprèn els següents nivells: percepció, disposició, mecanisme, resposta complexa, adaptació i creació.

Nivell cognitiu: és l'habilitat per pensar sobre els objectes d'estudi que giren entorn del coneixement i la comprensió de qualsevol tema. Hi ha sis nivells:

• Coneixement: mostra el record de materials prèviament apresos per mitjà de fets restrospectius..
• Comprensió: coneixement demostratiu de fets i idees per mitjà de l'organització, la comparació, la traducció, la interpretació, les descripcions.
• Aplicació: resoldre problemes en noves situacions aplicant el coneixement adquirit.
• Anàlisi: examen i discriminació de la informació identificant motius o causes.
• Síntesi: reorganització d'informació de diferents maneres combinant elements en un patró nou o proposant solucions alternatives.
• Avaluació: presentació i defensa d'opinions jutjant la informació, la validesa d'idees o la qualitat d'una obra en relació amb un conjunt de criteris.

D'aquests tres dominis d'activitats educatives que és van definir, en aquest mateix post podeu veure el domini de les habilitats cognitives revisat i actualitzat, l'any 2000 on es van incorporar les accions en forma de verbs com a fonament de les capacitats.
Podem veure les diferències entre les habilitats cognitives de Bloom formulades originalment  i les formulades l'any 2000 en la imatge següent:

Desprès, l'any 2008, es va proposar una nova revisió i és la que anomenem "Taxonomia de Bloom per a l'era Digital". Aquest, es pot definir en la següent taula.

Acualment, Silvia Rosenthal Tolisano en el seu bloc http://langwitches.org/  fa una entrada, on d'entre molts aspectes rellevants ens proposa una adaptació de la ja clàssica taxonomia de Bloom per IPADS.

Les imatges fotogràfiques com a documentació narrativa

"Documentar no és el mateix que fotografiar"

L'imatge ha de revelar les intencions dels qui surten, les seves emocions. L'imatge documental, a més, ha de tenir una forma acurada i estètica. Aquesta condició només es dóna quan quan també els contexts i escenaris són bells.

Les imatges han de comunicar missatges precisos per esdevenir relat. Ha d'unir semànticament forma i contingut: una narració significativa, eficaç, veraç, complexa, capaç d'incorporar múltiples punts de vista, rica en interpretacions i en retroalimentacions.

A continuació, trobem un seguit de conceptes bàsics a tenir en compte quan fem una fotografia.

Imatge portada o imatges seqüència

Mentre que la imatge portada té la capacitat de recollir en una sola imatge tot el que volem transmetre, les imatges seqüència són una sèrie de fotos d'un procés que recull el desenvolupament natural.

Plans fotogràfics segons l'obertura de l'enquadrament

Els plans fotogràfics són el que volem que quedi dins de l'enquadrament i el que deixem fora del visor.

Pla general: Té una funció informativa que ajuda a situar l'espectador en un context.

Pla americà o 3/4: Ens dona informació de les accions del subjecte i es tallen per els genolls.

                                      

Pla mig: Capta la persona de cintura cap amunt. Ofereix la possibilitat de captar bé el llenguatge textual.

                                     

Primer pla: Capta cap i espatlles posant accent sobre els gestos, expressions...

Pla de detall: Capta una part del personatge concreta 

Plans fotogràfics segons l'angle de la càmera

És la direcció de l'angle en que situem la càmera que indica la decisió sobre el punt de vista que volem donar sobre la realitat.

Normal: La càmera se situa a l'alçada dels ulls del fotògraf.

Picat: La càmera està orientada de dalt cap a baix.

Zenital: És quan la càmera es col·loca perpendicular al terra.

Contrapìcat: Recull des de baix a dalt per tal de remarcar el subjecte a fotografiar.

Nadir: És l'oposat al zenital és a dir, la càmera es col·loca com si fos a sota del terra.

Aberrant: La càmera s'inclina cap a un costat.

Subjectiu: És aquell que coincideix amb la mirada d'un personatge.

Enfocament i profunditat de camp 

La profunditat de camp és l'espai al davant i al darrere del pla enfocat, comprès entre el primer i l'últim punt que apareixen nítids. 

L'instant precís

És el moment exacte en que el fotògraf prem el botó.

Aquesta entrada de blog ha estat basada en l'article d'Alfredo Hoyuelos  "Les imatges fotogràfiques com a documentació narrativa". Aquest, ens serveix per tenir en compte els factors que condicionen una fotografia i el que pot transmetre aquesta.

Annie Leibovitz

Anna-Lou «Annie» Leibovitz (Waterbury, Connecticut, 2 d'octubre de 1949) és una fotògrafa nord-americana. Va ser la primera dona a exposar la seva obra en la Galeria Nacional de Retrats de Washington D. C. i l'última a retratar al músic John Lennon, abans que aquest fos assassinat en 1980.És la fotògrafa millor pagada del món i ha treballat per a revistes com Vanity Fair, Rolling Stone i Vogue. El 1984 va ser guardonada per l'Associació Nord-americana d'Editors de Revistes com a Fotògrafa de l'any. En 1988 va rebre el premi Clio per la campanya publicitària d'American Express. A l'abril del 2000, la Biblioteca del Congrés d'Estats Units li va donar el títol de «Llegenda vivent». En el 2005, la revista American Photo la va nomenar la fotògrafa més influent dels nostres temps. Al maig de 2013 va ser guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats.Encara que és coneguda principalment pels seus retrats de celebritats, Leibovitz ha practicat la fotografia documental i de paisatges, contractada per l'editorial Condé Nast Publications des de 1993. Les seves imatges són representades, des de 1977, per l'agència de fotoperiodisme Contact Press Images.

Per a més informació vegeu la recent pel·lícula "Annie Leibovitz, una vida a través de la cámara"

Algunes de les seves obres:

                    

@twitter

Nosaltres a les xarxes socials creem una identitat que poc a poc es va deformant i s'allunya mes de la realitat. La barrera que ens separa es una pantalla i correm el risc de que altres usuaris no vulguin sortir en fotos o tweets, estats…

Una de les xarxes més utilitzades actualment és el Twitter.  un servei de microblogging que permet els seus usuaris enviar a twitter “piulades” (s’anomena aixi al fet de compartir un estat ja que el símbol de twitter es un ocell) amb estats de 140 caracters els quals altres usuaris poden “retwitejar” (compartir al seu mur). Cada perfil de twitter es compon per una foto de perfil, el nom complert i un mur on es pengen fotografies, twits, links que condueixen a videos...

El hashtag es una paraula o varies claus en un tema precedides per un coixinet (#) que condueixen a un seguit de fotos o estats de gent que hagin utilitzat al mateix hashtag. S'utilitza en serveis web com ara Twitter, Instagram, identi.ca o fins i tot en programes de televisió per tal que la gent comenti el programa d’aquella setmana, un exemple es el programa “Salvados” d’en Jordi Evole on cada programa te un hashtag.

A continuació, mostrarem pas per pas l’inici d’un compte de twitter i el funcionament d’aquest.

1. Anar a la pagina inicial de twitter i premem on posa “Registrarse en twitter”

2. Inserir les dades personal, a diferencia d’altres xarxes, twitter demana molt poca informació personal a l’hora de registrar-se.

3. Ja tenim el nostre mur! On afegim una fotografia de perfil i una altra de fons.

4. Ara ja podem començar a "seguir" gent del nostre entorn, polítics, periodistes i fins i tot institucions per tal de saber esdeveniments possibles. Un exemple és la nostra universitat, propietaria d'un compte twitter i facebook.

5. I per últim, com fer un twit. Cal clicar a la icona de la part superior dreta que és un dibuix una ploma.

En la meva opinió, Twitter és una xarxa social més on poder compartir i trobar informació, opinions personals i d'altre gent. Trobo que és útil ja que permet estar al dia en molts aspectes com ara política, economia, educació i fins i tot donar-te a conèixer en cas de que tinguis un negoci, però com una xarxa social més, s'ha d'anar amb molta cura de l' informació que es comparteix i amb qui.

El Prezi com a eina de presentació

Prezi és un un programa de presentacions per explorar i compartir idees sobre un llenç virtual basada en la informàtica en núvol (programari com a servei). Prezi es distingeix per la seva interfície d'usuari amb zoom, que permet als usuaris disposar d'una visió més apropada o més allunyada de la zona de la presentació. Prezi permet als usuaris visualitzar i navegar a través de la informació dins d'un espai. A continuació teniu pas per pas com crear un prezi i un video sobre aquesta recent plataforma.

Why Prezi?

1. Seleccionar la plantilla que desitgem que formi part de la nostra presentació

2. Posem un titol a la nostra presentació i afegim els marcs que desitgem.

3. Al premer en els marcs, aquests s'amplien i podem escriure-hi, cambiar el color del marc i fins i tot fer-lo transparent.

A continuació, us deixo el resultat del primer contacte que vaig tenir amb Prezi on posavem en pràctica com presentar una recepta de cuina, en el meu cas, el Tabolué.

Alguna vegada havia vist presentacions amb Prezi, però no sabien com es feien fins que la Loles ens ho va ensenyar a la classe de Gtic. Crec que és una eina molt útil alhora de fer exposicions, és original i té un punt divertit. El fet que hi hagi moviment i que és puguin incorporar tota mena d'arxius com Pwp, arxius de so, vídeos del Youtube...la fa més dinàmica i entretinguda, i amb les plantilles que ofereix, és poden crear Prezis clars i entenedors. Al llarg de la meva carrera, és una eina que utilitzaré molt en treballs com suport audiovisual, i en la meva professió, també rec que és una eina útil per explicar contes, informació sobre qualsevol tema...

Descripció de l'Alba Pérez

Asseiem una davant de l’altre. Ens separa una taula rodona de metall on hi ha el seu batut de fruites i el meu te verd amb gel. Està relaxada i còmoda, les dues ho estem. Comencem a parlar i sembla que ens coneguem de tota la vida, tot i separar-nos quasi bé dos anys no sembla que noti la diferencia.

En el primer que m’hi fixo és amb la seva veu, sembla de dibuixos animats, és dolça i transmet tranquil·litat, sembla un conte contes.Té el cabell llarg i fosc que s’aclareix a mesura que baixa per l’esquena, es nota que se’l cuida. És una persona presumida li agrada arreglar-se però aconsegueix que li quedi un “look” natural. La seva mirada de color verd fa que sembli més petita i innocent.Tota ella transmet elegància i saber estar i tot i que no parlem de política o economia se que és una persona culta i intel·ligent amb les idees molt clares. Critica amb ella i els altres, però mai ho dirà, li fa por ferir a algú.És organitzada en tots els aspectes, en els estudis, en la seva vida quotidiana…Diu que no endreça l’armari per colors perquè es consideraria infermetat, però que sinó, ho faria.Arriba el moment on parlem de fotografia, a les dues se'ns dibuixa un somriure de punta a punta, era evident que li agradava la fotografia, és una persona perfeccionista, la principal característica d’un fotògraf. Parlem durant molta estona de càmeres, fotògrafs, exposicions i organitzem diverses sortides. Quan estem davant de la parada de metro ens acomiadem amb una abraçada i un petó, i les dues tenim la impressió “this is the beggining of a beautifull friendship”.

Aquesta activitat m'ha sembla molt interessant i entretinguda, el fet d'haver d'escollir un company de classe i descriure'l gràficament i literalment ha fet que treballem la nostra creativitat i imaginació. He après que hi han moltes maneres de descriure algú i transmetre com és als demés. Vaig escollir la fotografia ja que sempre m'ha agradat fer fotos i es quelcom present en el meu dia a dia. Estic satifeta amb la feina feta i crec que a la resta de companys els hi va agradar molt.

La descripció

Descriure: [quant a la flexió, com escriure] 

1 v. tr. [LC] Representar amb paraules escrites o dites. Descriure una contrada. Descriure un animal, una planta.Descriure els costums d’un poble. Un espectacle impossible de descriure. 

Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, paisatges, èpoques, sentiments...Es poden descriure tots els aspectes de la ealitat, des dels més concrets als més abstractes.

Hi han dos tipus de descripció:

• Objectiva: L'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen.
• Subjectiva: L'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. 

Estructura dels textos descriptius

1. Establiment del tema: Presentació de l'objecte com un tot

2.Caracterització:Distingeix les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció.

3. Relació amb el món exterior: Tant pel que fa a l'espai i el temps, com pel que fa a les múltiples associacions que es poden activar amb altres mons.

A continuació, podeu veure diferents models de descripció.

Abiyoyo- Xesco Boix (cançó)
CV de Núria Fusté (vídeo)
"Si parlo dels teus ulls" de Miquel Martí i Pol(poema)