Amb aquest títol, Rosa Soler va iniciar la segona classe de l'assignatura on a partir d'un poema, va proposar descriure'ns a nosaltres mateixos.
El poema, Els 100 llenguatges dels infants, pertany a l'autor Loris Malaguzzi que, va nèixer el 23 de febrer de 1930 a Correggio i va ser un important mestre i pedagog defensor dels drets del infants. Aquest poema, tracta de la repressió que pateixen els infants envers la societat actual per això diu i de cent li'n roben noranta - nou.
L’ infant
és fet de cent.
L’ infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent, sempre cent
maneres d’ escoltar
de sorprendre, d’ estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent maneres
de descobrir
cent maneres
d’ inventar
cent maneres
de somiar.
L’ infant té
cent llengües
( i encara cent, i cent, i cent)
però li'n roben noranta -nou.
L’ escola i la cultura
li separen el cap del cos.
Li diuen:
de pensar sense mans
de fer sense cap
d’ escoltar i de no parlar
de comprendre sense joia
d’ estimar i sorprendre’s
només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen:
de descobrir el món que ja éxisteix
i de cent
li'n roben noranta - nou.
Li diuen
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.
Li diuen en definitiva
que el cent no éxisteix.
L’ infant diu:
Però el cent existeix.
Espero que us hagi agradat tant el poema com a mi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada