La competència comunicativa és la capacitat d'usar correctament una llengua per expressar i entendre missatges. El terme va ser creat per Dell Hymes el 1966 per a les llengües estrangeres i englobava les quatre destreses tradicionals (llegir, escriure, escoltar i parlar) més el component gramatical. És un concepte central en didàctica de la llengua, que veu com a màxim objectiu dels professors aconseguir la competència comunicativa dels seus alumnes. Suposa un apropament a l'ús real de la llengua i no sols el teòric, és a dir, considerar l'idioma com un instrument de comunicació i no com un simple objecte d'estudi.
Components de la competència comunicativa: coneixements i habilitats
- Competència lingüística/gramatical
Fa referència al domini del codi lingüístic, s'ocupa dels següents nivells:
- Nivell fonològic
- Nivell morfològic
- Nivell sintàctic
- Nivell lèxic i semàntic
- Competència sociolingüística
Fa referència a les regles socioculturals d'ús, s'ocupa de:
- Situació dels participants
- Proposit de la interacció
- Normes i convencions de la interacció
- Competència discursiva
Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per acnseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere, s'ocupa de:
- Cohesió de la forma
- Coherència en el significat
- Competència estratègica
Fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per:
a) Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències
b) Afavorir l'efectivitat de la comunicació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada