Discurs de Ken Robinson "How schools kills creativity"

Ken Robinson (Liverpool, Anglaterra, 4 de març de 1950) és un educador, escriptor i conferenciant britànic. Doctor en educació per la Universitat de Londres, Robinson és considerat un expert en assumptes relacionats amb la creativitat, la qualitat de l'ensenyament, la innovació i els recursos humans. A causa de la rellevància de la seva activitat en els camps esmentats, especialment en relació a la necessitat d'incorporar classes d'art al *curriculum escolar, va ser nomenat *Sir per la reina d'Anglaterra, Isabel II en 2003.

A continuació, us deixo un video on parla sobre com l'escola mata la creativitat dels nens amb un to humoristic i atractiu per l'espectador.

"How schools kills creativity"

El llenguatge i les llengües

EL LLENGUATGE

El llenguatge, més que un mitjà de comunicació

El llenguatge és la facultat humana de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per ell. És innat i pertany al nostre equipatge biològic. Ens diferencia de la resta d’essers vius, roman omnipresent en la nostra vida cuotidiana i es universal.

Elements per a una definició del llenguatge

1.     El llenguatge i l’organització de l’entorn: Ens permet anomenar i clasificar les coses que ens envolten per tal de simplificar-ho i poder entendrens
2.    El llenguatge i el pensament: Es el principal responsable de l’existència del jo (diàleg intern)
3.       El llenguatge i la memoria: Es el suport bàsci de la memoria col·lectiva i individual
4.       El llenguatge i l’autoexpressió: Ens ajuda a expresar allò que som

Llenguatge com a facultat humana

El llenguatge és un do universal dels humans. Els fills hereten la capacitat de parlar, el mecanismo d’adquisició del llenguatge, el qual comença a funcionar desde el naixament, prepreparat per descubrir el funcionament de la llengua i marcar els limits dels tipus de llengües que es poden adquirir.

LES LLENGÜES: autèntics monuments de la naturalesa

Arreu del món trobem entre 3.500 i 4000 llengues repartides en 200 estats. La llengua, es un sistema de signes orals, reflectits sovint en un codi escrit, propi d’una comunitat o grup social.

Aquest sistema esta organitzat en diversos nivells, als quals corresponen unitats diferents.

- Pragmàtic: discurs o text (sentit i ús de la llengua)

- Semàntic: oració o paraula (significat)

- Sintàctic: sintagma (ex: el sol es pon cada dia)

- Morfològic: morfemas                             

- Fonètic: fonema o so

“Una llengua és aquesta quan aquests cinc nivells tenen caracteristiques propies i funcionen estructuradament”

Quina diferencia hi ha entre llengua i dialecte?

A diferencia de la llengua, el dialecte és una varietat geogràfica d'una llengua, és a dir, la modalitat que pren la llengua en un territori determinat . Entre si, els dialectes presenten diferències que no dificulten la comunicació entre els seus parlants. Aquí teniu alguns exemples de dialectes catalans:

-          Rossellonès - Capcinès.

-          Central - Català septentrional de transició, Salat, Xipella, Barceloní, Tarragoní.

-          Balear -Mallorquí, Menorquí, Eivissenc.

-          Alguerès.

-          Nord-occidental-Ribagorçà, Pallarès, Tortosí.

-          Valencià - Septentrional, Apitxat, Meridional- Mallorquí de Tàrbena i la Vall de Gallinera a (Alacant).

Per saber més información sobre la llengua i el dialecte consulteu el llibre Llengua i dialecte de Manue Sifre.

El bon comunicador

Un bon comunicador es aquell que es capaç d’expressar-se amb naturalitat i seguretat. Ha de ser clar i concís i conèixer el públic al qual es dirigeix, ja que depenen d’aquest, el comunicador haurà de fer servir un vocabulari, un to i una visió determinada. El bon comunicador ha de captar l’atenció del públic durant la conferencia, tenir un guió be estructurat basat en un coneixement profund sobre el tema a exposar per tal de centrar ‘se en altres aspectes com serien l’expressivitat o d’humor en el discurs. A continuació, us deixo dos exemples de bons comunicadors en primer lloc, una entrevista a Lauryn Hill, cantant, actriu i activista de tot tipus d'ajudes a Africa, el seu pais d'origen, l'any 2000 i Oriol Junqueres, historiador i polític català i actual president d'Esquerra republicana, al debat d'investidura al Parlament de Catalunya el 20 de desembre de 2012.

Entrevista de Lauryn Hill
Discurs d'Oriol Junqueras

Qui ets tu?

Amb aquest títol, Rosa Soler va iniciar la segona classe de l'assignatura on a partir d'un poema, va proposar descriure'ns a nosaltres mateixos.

El poema, Els 100 llenguatges dels infants, pertany a l'autor Loris Malaguzzi que, va nèixer el 23 de febrer de 1930 a Correggio i va ser un important mestre i pedagog defensor dels drets del infants. Aquest poema, tracta de la repressió que pateixen els infants envers la societat actual per això diu i de cent li'n roben noranta - nou.

L’ infant

és fet de cent.

L’ infant té

cent llengües

cent mans

cent pensaments

cent maneres de pensar

de jugar i de parlar

cent, sempre cent

maneres d’ escoltar

de sorprendre, d’ estimar

cent alegries

per cantar i comprendre

cent maneres

de descobrir

cent maneres

d’ inventar

cent maneres

de somiar.

L’ infant té

cent llengües

( i encara cent, i cent, i cent)

però li'n roben noranta -nou.

L’ escola i la cultura

li separen el cap del cos.

Li diuen:

de pensar sense mans

de fer sense cap

d’ escoltar i de no parlar

de comprendre sense joia

d’ estimar i sorprendre’s

només per Pasqua i per Nadal.

Li diuen:

de descobrir el món que ja éxisteix

i de cent

li'n roben noranta - nou.

Li diuen

que el joc i la feina,

la realitat i la fantasia,

la ciència i la imaginació,

el cel i la terra,

la raó i els somnis,

són coses

que no van plegades.

Li diuen en definitiva

que el cent no éxisteix.

L’ infant diu:

Però el cent existeix.

Espero que us hagi agradat tant el poema com a mi!

La competència comunicativa

La competència comunicativa és la capacitat d'usar correctament una llengua per expressar i entendre missatges. El terme va ser creat per Dell Hymes el 1966 per a les llengües estrangeres i englobava les quatre destreses tradicionals (llegir, escriure, escoltar i parlar) més el component gramatical. És un concepte central en didàctica de la llengua, que veu com a màxim objectiu dels professors aconseguir la competència comunicativa dels seus alumnes. Suposa un apropament a l'ús real de la llengua i no sols el teòric, és a dir, considerar l'idioma com un instrument de comunicació i no com un simple objecte d'estudi.

Components de la competència comunicativa: coneixements i habilitats

- Competència lingüística/gramatical

Fa referència al domini del codi lingüístic, s'ocupa dels següents nivells:

• Nivell fonològic
• Nivell morfològic
• Nivell sintàctic
• Nivell lèxic i semàntic

- Competència sociolingüística

Fa referència a les regles socioculturals d'ús,  s'ocupa de:

• Situació dels participants
• Proposit de la interacció
• Normes i convencions de la interacció

- Competència discursiva

Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per acnseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere, s'ocupa de:

• Cohesió de la forma
• Coherència en el significat

- Competència estratègica

Fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per:

a) Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències

b) Afavorir l'efectivitat de la comunicació